Els origens del Departament de Química Física de la Universitat de Barcelona
Recull d'esdeveniments destacats

Antecedents:
1450 Studi General de Barcelona, instaurat pel Rei Alfons V amb bullta del Papa Nicolau V
1536 El Consell de Cent: inici la construcció de l'edifici del Studi a la Rambla
1559 Inauguració de la Universitat del Studi General. Estudis de Filosofia

Rambla dels Estudis


1805 La Junta de Comerç crea una càtedra de Química aplicada a les Arts (Francesc Carbonell, 1805; Josep Roura, 1822)
Restauració de la Universitat a Barcelona:
1822 Trasllat dels estudis superiors a Barcelona
1842 Instal·lació de la Universitat Literària
1845 Creació de la Facultat de Filosofia amb una Secció de Ciències, i la càtedra de Química Pura (Joan Agell)
1858 La Llei Moyano crea les càtedres de
Química General (Joan Agell)
Química Inorgànica (Miguel Maisterra)
Química Orgànica (Miguel Maisterra)
1859 Instauració de la Facultat de Ciències
1861 Projecte nou edifici de la Universitat (Elies Rogent)

El nou edifici e n construcció

1868 Creació de la Secció de Exactes, Físiques i Naturals
Química General (Jose R. F. Luanco)
Trasllat a l'edifici de Plaça Universitat:

El nou edifici d e la Universitat

1871 Un laboratori de Química General i un laboratori de Química Inorgànica i Química Orgànica
Química Orgànica (Victoriano Ga. Cruz)
1879 Química Inorgànica (Eugenio Mascareñas)
Química General (A. de G. Rocaslano, Simó Vila Vendrell)
1901 Baltà publica un text d'Electroquímica
Consolidació dels estudis de química:
1915 Química Orgànica (Antonio García Banús) Ensenyaments de Mecànica Química i Química Analítica (Eugenio Mascareñas)

1922 Creació de les asignatures

Química Teòrica Electroquímica

Química Inorgànica (Emilio Jimeno)

1928 Pla Callejo

1931 Nous Laboratoris de Química

Laboratori de Qu ímica Inorgànica

Creació de l'Institut de la Metal·lúrgia i la Mecànica

Universitat Autònoma

1933 Estatut Universitari. Creació de les asignatures de

Físico-Química (Miquel Masriera)
Electroquímica (José Ibarz)

Seminari de Qu&i acute;mica

1934 Institut de Química, amb matèries com
Fotoquímica (Masriera)
Estereoquímica (Salas)
Potenciometria (Sanromà)
Protecció electroquímica de metalls (Grifoll)
Teoria electrònica de la valència (Ibarz)

La Universitat de Barcelona
1944 Nou Pla d'Estudis
Asignatures de
Química Física 1er (Ibarz)
Química Física 2on (Ibarz)
Electroquímica (Ibarz)
1953 Canvi de pla d'estudis. Amb les asignatures
Química Física 1r
Química Física 2n
Instal·lació dels nous laboratoris de Química Física a la 1ª planta del Pati de Ciències

Pati de Ci&egrav e;ncies

Anys 50 Col·laboració amb l'Institut de Química Física de la Universitat de Padua (Italia)
Instal·lació del Laboratori de Polarografia

Primer polarògraf

Participació activa al CITCE

Semerano Vianell o, Estapé, Costa, Ibarz

Pràctique s al Laboratori de Química Física de la Pl. Universitat (1 959)

Anys 60 Curset Química Nuclear, impartit pel Prof. Keith P. Anderson (Universitat Brigham Young, Utah) Relacions amb Departaments de les Universitats de Cambridge i Michigan per estudis de Corrosió i Electroquímica orgànica. Creació de la Secció Mediterrània de la Société de Chimie Physique, Prof. J. Salvinien (Montpeller)

Prof. Keith P. Anderson

Prof. T.P. Hoar (Cambridge)

Prof. P.J. Elvi ng (Michigan)

1963 Nou Pla d'estudis: Termodinàmica química (Ibarz) Química Física (Ibarz) Estructura Atòmica i Molecular (Costa)

Acte de la Soci eté: Conferècia Prof. Calvet (Marsella)

1966 Creació del Departament de Química Física

Grup de pràctiques a la Pl. Universitat

1969 Trasllat al nou edifici de Pedralbes

El nou edifici

Laboratoris al nou edifici

1970 Llei Villar-Palasí
1973 Creació de la Facultat de Química
1975 Pla Nou: Distribució de l'ensenyament de Química en dos cicles
1r cicle: Química Física,
2n cicle: Electroquímica, Termodinàmica, Química quàntica, Cinètica química, etc.

Reincorporació J. Virgili

1976 Línia recerca teòrica al Departament
1980 Nova modificació Pla
1983 Llei de Reforma Universitària (LRU)

La Facultat


1992 Nou Pla d'estudis: Introducció de l'ensenyament per crèdits.